Al començament no existien aquests carrers de pols per les quals ara deambulen gossos famolencs i predicadors que anuncien entre càntics la fi del món. Cap rajola s’havia posat, cap casa s’havia construït; cap església havia sigut erigida, cap caserna política havia sigut edificat. La Tres, habitada del guaguancó i el so montuno, refugi de la rumba brava, no estava feta; la Casa del Poble era un somni en el no-res. Els trenta mil colons no havien vingut, Chibolo no s’havia fundat. Tampoc existien Lipaya i Ciutat Sandino, Quatre Boques i Esperanza, La Chinita i Em Queixe. Tot el que es veu i quant escapa a la mirada era **boscaje, espessor sense límits on voletejava la papallona blanca i regnava el tigre muntès. Va haver-hi després una guerra llarga i sagnant, que els vencedors van cridar de l’Emancipació, i el mercader Gamarra, l’Esparver Major; es va convertir en l’amo de la terra. I va dir el mercader als seus dominis El Trapiche, perquè es va dir: On avui brolla la mala herba tindré el canyar més gran que s’haja vist mai.
Des dels andurriales de Malambo va arribar llavors Primitiu Barris, encreuament de crioll amb negra lliberta, que tenia corpulència de bou i manazas de desbrozador. Quan va arribar al Trapiche, el mercader Gamarra el va escodrinyar de…
