Autor: José Antonio García Marcos
La present novel·la tanca una trilogia en la qual he abordat un dels esdeveniments més desconeguts de l’Alemanya nazi: l’extermini dels malalts mentals.
En Hadamar primero, Auschwitz después (Col·lecció interciencias, UNED, Alzira-València, 2000) un narrador omniscient rastreja la vida del Dr. Herbert Klinke, el psiquiatre responsable de coordinar la Aktion T4, nom encobert de l’organització secreta encarregada d’acabar amb els denominats Erbfeinde, els enemics genètics de la puresa racial ària.
Si Auschwitz és el camp d’extermini que millor simbolitza l’intent dels nazis per fer desaparèixer als jueus de la faç de la terra, Hadamar és el principal manicomio on es va realitzar el programa de “eutanàsia”, l’assassinat massiu de malalts mentals classificats com a incurables.
En acabar Hadamar primero, Auschwitz después vaig qüestionar les dificultats que podria tenir el lector a l’hora de discriminar entre els fets reals i els ficticis i, per aquesta raó, vaig decidir escriure l’assaig Psiquiatria i “Eutanàsia” a l’Alemanya nazi, publicat en la revista Claus de raó pràctica (núm. 120, març 2002). Es tracta de l’anàlisi històrica de com el nacionalsocialisme es va enfrontar al problema de la malaltia mental i de solució radical que va adoptar.
Postdamer platz (Berlín), Plaza de los naranjos (Marbella), relatada en primera persona per Gerhard Rotmüller, va sorgir de la idea d’introduir-me en el si d’una família berlinesa, de principis del segle passat, que regentava una carnisseria en la rodalia de Postdamer platz. Un dels seus membres, Karl Rotmüller, germà bessó del narrador, patirà un procés d’alienació mental pel qual es convertirà en una més de les víctimes del pla d’extermini de malalts improductius, ideat des de la Cancelleria del Führer de connivència amb la psiquiatria oficial. emmarcada dins del relat autobiogràfic, descriu com el narrador s’enfronta a un infart agut de miocardi i, posteriorment, als records del passat. Per les seues pàgines discorren les remotes vivències de la infància, que coincideixen amb la Primera Guerra mundial i amb la República de Weimar, la transició a la joventut, les primeres experiències amoroses i els somnis de convertir-se en un cèlebre pintor, en una Alemanya convulsionada pels enfrontaments civils, per les crisis econòmiques i per una classe política que acaba lliurant el poder a Hitler el 30 de gener de 1933. Després de dubtes i vacil·lacions, decideix afiliar-se al partit nacionalsocialista, oferint-li l’inici de la Segona Guerra Mundial una curiosa destinació, d’acord amb la seua formació artística. Després de la derrote del Tercer Reich i la divisió d’Alemanya es converteix, juntament amb la seua dona Judith Blumenthal, en ciutadà de la República Democràtica alemanya. no obstant això, les ferides provocades pel nazisme, lluny de cicatritzar, s’aguditzaran a mesura que passa el temps i que els seus fills creixen. Els esdeveniments li portaran a exiliar-se amb la seua família en la República Federal el dies abans de començar la construcció del mur de Berlín i, més tard, a abandonar Alemanya, instal·lant-se definitivament a Marbella.
