Autor: Driss Chraïbi

Després d’haver-se reconciliat amb la figura paterna en Succession ouverte -tibant escriptura poètica sobre el passat aclarit, exorcitzat-, Driss Charïbi crea una nova imatge de la mare, no ja esclafada per l’autoritat fèrria del “Señor” (El Pasado Simple) sinó naixent a la vida moderna, gradualment, a través d’utensilis domèstics que es converteixen en objectes màgics. Els seus dos fills, que li confessen un meravellós amor, narren la història. El més jove primer, en un Marroc dels anys trenta on fràgil, quina, amb només tretze anys, entra a la casa de l’espòs. La seua soledat, el seu ritme lent, fetal, correspon a un ensomni primitiu i pur en la qual es tanca amb soliloquis. En la segona part, el germà major, Nagib, presa el relleu. Ara, la mare s’interessa pels conflictes bèl·lics del moment, estudia, condueix, s’adhereix als moviments d’alliberament de la dona i, de forma simbòlica, del seu poble i del Tercer Món. Metamorfosi duta a terme sense deixar de ser ella mateixa: senzilla, divertida, tendra, amb l’amor per la vida **enclavijado en l’ànima.