A partir d’una pintada en un pont de l’autovia que reapareix cada vegada que és esborrada, “En cada derrota” pretén recordar que hem sigut molts els qui ens hem deixat arrossegar pel desconcert d’aquests últims anys sense oposar resistència a través de xicotetes claudicacions amb el sabor amarg de la derrota.

Entre caigudes i esperit crític, els articles triats per a aquesta recopilació juguen amb la dansa que serveix de pretext per a fugir de l’encotillament i la rutina i deixar-nos sacsejar. Les seues “Piruetas“, publicades com a blog d’autor dins del periòdic Las Provincias, ofereixen al lector un cos a cos a partir de la irrupció de les xarxes socials repletes de memes, selfis, drons, cacas amb ulls o **diógenes sentimentals. greus unes, lleugeres altres, mordaces les més, l’autora dóna cabuda en ella a reflexions lliures i manifestacions artístiques i culturals diverses. Així girant en diferents moviments apareixen consignes, enchufismo, cursiladas líders, etiquetes, simulacres socials, desmais, mentides oficials i fins a una generació idiota. També ballen trens de rodalia i l’etern masculí entre llum i spleen, fajatangas, exilis i fins i tot l’elegància sobre un dietari que té una mica de quadre d’època i ritme calent del que passa.

Estem davant “un exemple recent d’audàcia analítica i interpretativa que assumeix la millor tradició literària” en opinió de l’escriptor Justo Serna, per a qui a més aquesta selecció ofereix “bona prosa, humor, cultismes, referencies pop, certa actitud pessimista i, fet i fet, un optimisme circumstancial. Fani Fernández ens alleuja però no edulcora. Abans al contrari: s’implica i es complica la vida, encara que ho fa amb gràcia, amb desimboltura, amb desenfade”.