Autor: Enric Benavent Benavent
Per moltes raons en el segle XX no va tenir lloc en alguns llocs, i Eivissa és un d’ells. O va succeir de forma tímida i desdibuixada entre els herculis blocs del XIX, que a l’illa es va prolongar fins a finals de la dècada dels anys seixanta, i del XXI, que va esclatar molt primerenc, al començament de la dècada següent. Mentre en el món es pretenien revolucions universals, totalitarismes sense límit geogràfic, i se succeïen guerres mundials i tot tipus d’excessos megalòmans, en el mediterrani occidental, entre Àfrica i Europa, en el punt de major tràfec però aïllada i com tancada en un breu parèntesi d’aigua, Eivissa romania absent i abstreta en les seues petiteses.
Aquest llibre parla d’alguna gent que va viure en ella cap a la segona meitat del segle passat, en el miratge que els situava en el mateix marge del temps, i on es van comportar com si estigueren a resguard d’ell.
Oriünds i prematurs visitants van coincidir en la curiosa illa preturística, en unes ocasions en una convivència forçosa i interessada, o simbiòtica i estrictament funcional, però en unes altres creant llaços curiosos on convergien i s’aliaven amb total senzillesa el més ampul·lós i avantguardista dels cosmopolitismes amb el localisme més estret i anyenc. El mateix camí trepitjaven l’espardenya d’espart de l’illenc i la planta nua del peu de l’estranger. I el camí amb idèntica indiferència suportada a l’u i a l’altre.
