Deu anys fa ja, d’aquell, La memòria no se rinde, que arreplegava els primers treballs, publicats per Alejandro Mañes, en aquesta sèrie de Cronistes Valencians, de la UNED, amb el propòsit de mantenir vius els records de manera que fóra la memòria la que vencera a l’oblit. Recordant a Mario Benedetti, “algú va dir que l’oblit està ple de memòria, però també és cert que la memòria no es rendeix”.

En aquesta ocasió, animat per un mateix propòsit, el compromís amb les idees i l’ambició per la llibertat, es publica, Las voces del viento. Admetent fracassos i desenganys, aspiracions truncades i decepcions, l’autor fa seues les paraules de Miquel Martí i Pol, “serem alló que vullguem ser”, en l’obstinació per una societat nostra, més capaç, lliure, tolerant i justa.