La autora escriu una última pàgina:
“L’editor m’observa amb severitat per damunt de les ulleres:
- ¿De què tracta el seu llibre?
- Senyor- comence mentre em transpiran les mans, sostenint dificultosament la merada insubornable de l’editor.
- Aquest llibre tracta de la Història, que és com dir de la vida. De la vida allà pel segle XIV, quan Pere I de Castilla, el Cruel, més visionari que els seus enemics però no per això menys injust, es va alleugerir del llast feudal dels Senyors aliant-se amb les jove burgesia. En realitat, senyor, aquest llibre d’història és una novel·la- aventure i el semblateo per a veure com encaixa el colp. – No té res en contra?- Belluga el cap. -Aquesta novel·la- continue llavors amb desimboltura, -tracta de les guerres, les intrigues, les traïcions, els amors i els gojos dels homes i dones que seguien a Pedro i als seus germanastres i adversaris, els bastards Tratámara. Tracta del meu avantpassat, Fenán Pérez d’Andrade, O Bóo, que pretén preservar la imparcialitat però és arrossegat pel vendaval de l’acció. I tracta molt particularment de Però López d’Ayala, el cronista contemporani dels fets, historiador rigorós, seguidor de Tucídides, crític amb els quals considera devaneos i inconseqüències del meu enfocament, menyspreador d’un gènere que desconeix. No obstant això, la seua severitat oculta una ànima compassiva que, sota pretext de vigilar el rigor de la redacció, més d’una nit va saber acompanyar la meua soledat i la del gat Catulo davant la pantalla de l’ordinador. L’editor s’esforça per ocultar el somriure que pugna en els seus llavis. No pronuncia una paraula, deixa de mirar-me, s’embardissa en l’original.”
