Autora: Rosa Corencia
Una dona jove, tenallada pels problemes de responsabilitat moral que suscita l’amor a la seua mare que ha emmalaltit d’una demència senil precoç i amb la qual se sent profundament unida, s’enfronta davant el dilema de tenir un espai físic i temporal anara de la seua ciutat natal, o romandre al costat de la seua mare i opta per aqueix espai de realització.
Creu que ha deixat ben lligades les coses respecte a la cura de la seua mare, però aquesta queda a la mercè del pare, un home que s’ha revelat mediocre en la seua professió, l’arquitectura, i no gaire coherent en el pla personal.
En aquesta constel·lació ha girat un germà, prometedor com a arquitecte, que també ha sigut absorbit pel pare, que l’acaba anul·lant, anul·lació que culmina en la mort, una constant que gravita en tota l’obra.
En l’òrbita de la narradora en primera persona apareix un intel·lectual, Adrián o Lytton, al qual ella sempre s’orienta com una de les seues poques referències, i la posa en contacte amb un altre personatge, Marga, que jugarà un paper important en una espècie de joc dels espills que evoca tot el problema del doble.
